viernes, 31 diciembre 2004
Benvingut 2005
Quan som a punt d'iniciar un nou any, precedit per un temps poc afortunat com ha estat l'any 2004, inevitablement ens envaeix una sensació d'incertesa i de dubte, i ens inquieten les sorpreses que en pugui donar l'any que ben aviat ha de començar.
Pitjor encara si ens atenem als fets poc optimistes que han sacsejant aquests últims mesos i si fem cas dels experts econòmics, quan vaticinen que el 2005 serà un any dur. Sense fer esment amb dades, xifres i percentatges a l'estabilitat econòmica, als índex de creixement, a la lluita contra la pobresa, la fam i la corrupció, etc.
No sóc cap expert ni literat, però convindreu amb mi que la situació política a nivell espanyol és un veritable trencaclosques, de tal manera que si continue com l'any que ben aviat finirà -a punta de discursos maximalistes, ineficaços en el camp de l'aplicació i la pràctica- ben seguir que repetirem un altre any d'atzucacs i ensurts. Serà aquest nou any un moment clau per al futur de l'estat de les autonomies i on els nostres governants demostraran la seva capacitat i tarannà.
És ben cert que la situació plantejada amb la votació del "Pla Ibarretxe" exigeix no només honestedat i realisme sinó també fermesa i decisió. Ens trobem davant d'un fet sense precedents que posa en perill tot el bo que hem aconseguit i que planteja greus dificultats i entrebancs. Esperem que el parlament i el govern espanyol donin la resposta més encertada a aquesta escomesa nacionalista.
El, referèndum de la Constitució europea també és un tema cabdal que no està del tot clar, serem els primers a Europa i molt em temo que no ens dediquem prou al que veritablement importa: parlar dels reptes europeus, debatre el que diu la Constitució i aprofundir en majors nivells d'educació, llibertat i progrés. Esperem que la gent doni la resposta més encertada a aquest gran repte de futur.
El 2005 té a nivell mundial reptes importants que caldrà superar. S'hauran d'incrementar i mantenir les accions solidàries amb els pobles que han patit aquesta gran catàstrofe natural, bona idea la que ha anunciat el govern alemany de que cada país o grups de països es responsabilitzin de la reconstrucció i de donar esperances i futur a un determinat estat de la zona. Haurem de superar les eleccions a l'Iraq, avançar en la pacificació en altres zones del Món i l'ONU hauria de superar aquests conflictes i complexes que arrossega.
Fem vots i confianá perquè el president Maragall i el president Zapatero, el conjunt de la classe política, la societat en pes encerti en les seves decisions i accions, i que es faci complir la llei i l'estat democràtic de dret, doncs el respecte a aquests principis és la base del respete entre tots els pobles i la gent. En cas contrari, no hi ha raó per augurar un nou any de creixement i de pau social. I el que és pitjor por ser un any perdut i malmès per polèmiques estèrils i esforços inutils que no menen enlloc.
Jo sóc optimista, malgrat tot, el poble català i el conjunt del poble espanyol ha donat proves fefaents de la seva capacitat de superació de greus problemes. Demostrarem una vegada més que sabem créixer en l'adversitat i farem front a tots aquests reptes i situacions compromeses amb un esperit constructiu i solidari.
Per Catalunya i per Espanya!
A tothom Feliç 2005
22:05 Anotado en Solidaritat | Permalink | Comentarios (0) | Email esto


Los comentarios son cerrados