DE BAT A BAT

M'agrada , quan s'acosta el final de l'any, fer un balanç de tot allò que s'ha fet per saber com ha anat l'any que dins de poques hores finirà, quines coses s'han fet bé, quines malament i quines s'han deixat de fer, si hi hem guanyat o si s'ha avançat o no prou.
Com que no tinc ànima de comptable i mai no he registrat enlloc els meus "ingressos" i les meves "despeses", i poc m'ha importat el saldo, la diferència ente el "deu i l'haver" sempre m'ha semblat innecessària. A mí el que m'ocupa i em preocupa és el balanç general, com ha anat la meva família, la meva ciutat on visc i treballo, Catalunya, Espanya, Europa i tot el Món.
Acabem un any que ha estat ple de moments tensos, de situacions difícils, de les quals ens hem sortit tan bé com hem pogut. Fa dos anys ens va sacsejar a tots l'11 de setembre, l'11 de març ens va glaçar el cor la massacre de Madrid. I aquell vespre a Madrid no plovia era el cel que estava plorant. Quina imatge més dolça i a la vegada més certa. Tota Espanya va fer costat les victimes, el poble de Madrid, colpejat un i altre cop per terrorisme, va saber respondre a la bàrbàrie amb fermesa, amb decisió i amb un lliurament total.
Les eleccions van suposar una nova majoria, encapçalada per u PSOE que aconseguia la mínima diferència de vots i d'escons amb el principal partit de l'oposició, el PP. Cal recordar que no s'havia produït fins aleshores un resultat tan ajustat, que es tornà a repetir a les eleccions europees, amb una diferència encara molt més mínima. Un eurodiputat només, i a Catalunya el Partit Popular fou la segona força més votada per primera vegada per davant de CiU. Així tenim un govern president pel president Zapatero, que presumeix de "talante" però que dia a dia en dona mostrés de tot el contrari. Han estat continuats els globus sonda, les rectificacions, les explicacions inoportunes i la manca d'informació o d'objectivitat. Crec que, poc a poc, però amb tota la intenció del món, van per un camí preocupant i conegut: els fantasmes del felipisme caspós són sovint ben presents...
Durant aquest any el govern tripartit català ha anat fent camí, cal dir lentament, amb poca empenta i mirant massa enrera... com el corredor que insegur de les seves possibilitats i temorós de la capacitat dels altres es dediqués molt més a girar cua i a fer la traveta o el mal joc als seus adversaris i no es dediqués a córrer més i millor. No ha estat un camí fàcil ja que sovint hi ha hagut tensions internes, polèmiques entre ells, cessaments i dimissions. Crec sincerament que el nostre govern necessita millorar moltíssim i que s'ha dedicat massa a la propaganda i al garbuix.
Europa ha anat avançant, amb tot de problemes com a Catalunya i com a Espanya. Amb un nou president de la Comissió, el portugués Barroso amic i de la mateixa corda ideològica que el líder popular Mariano Rajoy. S'han anat perfilant els reptes de futur de la Unió, amb la Constitució que ben aviat entrarà en vigor, les noves polítiques europees i un increment del paper europeu en la pau i cooperació internacional, que va quedar palès en el conflicte a Ucraïna. No hauria de suposa aquest major pes europeu una rivalitat amb els Estats Units, ans al contrari. Haurien de conjuntar-se forces per avançar en els principis i valors de les democràcies consolidades.
El Món, que continua mal dividit i amb unes zones que pateixen guerra, fam i misèria ha tingut aquests 2004 força entrebancs. L'ONU ha vist decréixer la seva autoritat, les seves resolucions són força ignorades i conflictes que s'arrosseguen de fa anys continuen sense que es vegi una porta a l'esperança. Palestina, Karfur, Haiti, Iraq... I l'any que no va començar amb bon peu ens acaba amb una catàstrofe terrible, els que ha succeit a la zona de l'Índic és el major desastre que es recordi. Les dimensions i els efectes han estat immensos i terribles. Mal acabament d'un any difícil a nivell mundial. Esperem que el crit de solidaritat i la força que mou a tanta i tanta gent a aportar el seu gra de sorra per fer costat a les víctimes sigui la porta d'entrada del nou any que tot just d'aquí quatre hores s'iniciarà a Espanya.
Si he d'escollir d'entre tot el que ens ha donat aquest 2004 em quedaria amb la solidaritat de la gent, que en moments difícils no es planteja si pot o no pot, si convé o no, simplement s'hi aboca i té unes actituds i unes actuacions positives i tendres. Que el llegir no ens faci perdre l'escriure, he dit en aquest fòrum més d'una vegada. No hi ha major prova d'estimació i d'humanitat com les que van viure aquell matí a Madrid, quan taxistes, professionals, gent anònima no vam encomanar-se a res ni a ningú i van arremanegar-se per fer costat a les víctimes o quan hem vist després de la terrible catàstrofe a l'Àsia com una família de jueus era ajudada per un matrimoni palestí, donant mostre que l'amor i la solidaritat venç prejudicis, recels i odis seculars.

Adéu 2004!