DE BAT A BAT

No podem oblidar-nos mai dels grans homes i dones que Catalunya i Espanya han tingut, persones nobles que fins i tot han hagut de patir presó, exili o han mort en mans d'impresentables violents. És el cas del president màrtir en Lluís Companys a qui sempre agrairem el seu esforç i capteniment, les seves accions positives i el seu compromís amb Catalunya i la llibertat.
Voldria comentar un dels moments històrics que em passen pel cap quan llegeixo el poema d'un amic "Com més desunits estàvem, més mancats de llibertat". La sublevació contra el poder legítim de la Segona República i la posterior guerra civil, precedida de tota mena de despropòsits i errors si algú vol puntualitzar, però que ve causada per l'acció impresentable d'uns sediciosos.
A molts llocs d'Espanya el cop d'estat no reeixí, és el cas d Catalunya, Madrid, València, ... Però amb tot i amb això no es lliuraren, d'ençà que esclatà la guerra, d'aldarulls, bombardejos o d'atacs puntuals. Després que Barcelona patís bombardejos des del mar el febrer de 1937, s'organitzà la "Setmana d'Ajut a Madrid", una campanya que amb l'eslògan "Ajudem Madrid" fou promoguda per Jaume Miravitlles, el qual va anar a l'assetjada capital d'Espanya per animar els combatents catalans que lluitaven en aquell front i per fer conèixer als madrilenys el sentiment solidari del poble català.
El poeta Rafael Albertí al pròleg del llibre Catalans a Madrid, publicat per la Generalitat digué, com a resposta i agraïment d'aquests fets:

"...
Hermanos catalanes y germans castellanos:
que nunca más se diga sin que de un tirón caigan
las retorcidas lenguas de quienes lo dijeron.
Catalunya en la gloria de Madrid dió su sangre."

Barcelona s'omplí de cartells on s'hi podia llegir: "Defensar Madrid és defensar Catalunya". "Tota Espanya amb Madrid" "Per l'honor de Catalunya ajuden Madrid. Catalans!" I fins i tot es van fer actes, reunions i manifestacions multitudinàries per mostrar una vegada més la solidaritat catalana.
És en un acte presidit pel propi president Lluís Companys el 14 de març de 1937 a la Monumental de Barcelona on aquest va parlar de la solidaritat i de l'estimació envers Espanya. Encès per la passió d'un compromís ferm amb la democràcia i la llibertat. Bo serà recordar algunes de les coses que va dir, començant per aquesta frase en castellà "¡Madrileños! Catalunya os ama...". Hores difícils per a tothom, incertesa i brutal escomesa, però la força i l'esperit del president màrtir altre cop s'aixeca davant d'una munió de gent lliurada: "Espanya és nostra! Fora d'Espanya els opressors". I evidentment que se sentiren visques a Espanya, a la República i a Catalunya.
Cal valorar aquests grans gestos de la bona gent de Catalunya. Com quan en Companys va salvar d'una mort segura a capellans, gent de la dreta, etc. en hores de tempesta i fúria desfermada. Ell va saber fer honor a Catalunya i a la seva gent. La seva mort, la forma amb què va encarar la seva mort, va ser tot un honor pel poble català i un exemple cabdal de coratge que l'enaltí encara molt més i per sempre.
Al President Lluís Companys i Jover.