DE BAT A BAT

"I ara ve la pregunta del milió: Quina és la gratificació més gran que ens pot donar alguna cosa en la vida? Quina és la recompensa més alta que podem obtenir d'un esforç, una carícia, una paraula, una música, un coneixement, una màquina, o de muntanyes de diners, del prestigi, de la glòria, del poder, de l’amor, de l'ètica o del que se t'acudeixi? T'adverteixo de que la resposta és tan senzilla que corre el risc de decebre't: el màxim que podem obtenir del que sigui és alegria. Tot allò que porta alegria té justificació i tot allò que ens allunya sense remei de l'alegria és un camí equivocat. Què és alegria? Un "sí" espontani a la vida que ens brolla de dins, a vegades quan menys ho esperem. Un "sí" a allò que som, o millor encara, a allò que sentim que som. Aquell que té alegria ja ha rebut el premi màxim i no troba a faltar res; aquell que no té alegria -per molt savi, guapo, sa, ric, poderós, sant, etc., que sigui- és un miserable al qual li manca el més important (...)
(...) A l'art de posar el plaer al servei de l'alegria, és a dir, a la virtut que sap no caure del gust al disgust, se li sol dir des de temps llunyans, temprança." (...)

(Ètica per al meu fill, Fernando Sabater)