DE BAT A BAT

UNA ADOLESCENT EN LA NIT DE MAIG

Contra l'arbre florit ton cos descansa;
defallires i no saps per què,
i romp per primer cop la cobejança
el fil de ton alè.

Ta boca closa, part de dins murmura,
i ton braç, sense moure's, fa un convit:
més que la llum en els estels, fulgura
en els teus ulls la nit.

Dins el llibre "Ofrena"