DE BAT A BAT

ENTRE TOTS HO HEM DE FER.

Després de la consulta francesa i holandesa, es poden fer tota mena de consideracions des d'aquesta banda dels Pirineus. Mentre que el partit socialista ja ha dit que la ratificació ha de seguir el seu curs i que no hi haurà cap influència negativa, altres formacions consideren que, malgrat l'evidència que ja deu estats ho han ratificat d'una manera o altra i que presumiblement molts dels que falten també ho faran afirmativament, no podem oblidar que la política francesa sempre ha tingut una clara incidència en la de casa nostra i a tota la Unió. És evident que els resultats negatius de la consulta gala no ajudarà pas massa a que hi hagi una ratificació més fàcil i unes resultats més positius. En certa manera és lògica la postura mantinguda pel Primer ministre britànic de no voler fer la consulta. Seria tota una temeritat plantejar-ho al tot o res i per descomptat que no seria ni just ni raonable que tot el pes caigués en consideraciones internes o concrecions de culpabilitat, entre altres coses perquè molts dels que legitimament aposten pel no a aquest Tractat són igual d'europeistes que els europeistes del sí.

ELS CIUTADANS ESTAN DECIDINT LLIUREMENT.

Amb la més absoluta normalitat, l'electoral francés ha donat un no al Tractat, per les raons que siguin. I Holanda dos dies després ho ha fet amb major rotunditat si cal. És exactament el mateix que podran fer els ciutadans de la resta d'estats on hi haurà consultes. És el que podria haver passat a Espanya, i que els electors en la seva llibertat i d'acord amb la situació plantejada van votar que sí, amb una molt fluixa participació i una certa mimètica amb allò que es plantejava. No cal dir els que els socialistes espanyols es van afanyar a dir aleshores el que sembla que no volen veure ara. Honestament, no sembla seriós. No tenir en compte les greus discrepàncies amb els seus socis governamentals en un tema tan cabdal. I més quan dins d'aquests socis hi ha veus que diuen barroerament que és a França i a Holanda on hi ha hagut més "llibertat, capacitat, cultura i ves per on més raó" per part de la ciutadania... Aquí hi ha primat uns altres factors negatius, segons aquests. Desmereixen, tant sí com no, l'actitud, la capacitat i la legitimitat d'aquells que vam votar afirmativament.

EUROPA SERÀ SOLIDÀRIA O NO SERÀ.

Cal fer, amb aquestes premises, algunes consideraciones. En primer lloc, podria ser perillós mantenir uns discursos com aquests per molt temps i no modificar-ne o arribar a algunes conclusions lògiques.En segon lloc, i tornem a França, la situació del país veí i la que viuen Alemanya i alguns altres estats membres de la Unió, no permet grans alegries. Una situació laboral complicada, una crisi financera preocupant, una ciutadania certament crítica i unes perspectives de creixement econòmic no massa bones són elements que també caldrà tenir en compte a l'hora de plantejar tots els nous reptes europeus i les difícils negociacions que hi ha en marxa. Si a això afegim l'imparable Unió o la consolidació del creixement d'aquest i la possible entrada d'alguns nous estats, tenim un veritable joc d'encaix, no apte per a pessimistes vitals o malalts de cor. Les dificultats per aprovar els pressupostos del 2007, l'acceptació o no de Turquia, les polítiques de cohesió i solidaritat o unificar criteris per tal de superar la situació en què es troba el Tractat són uns altres punts de xoc.

EL PARTIT POPULAR HA FET UNA PROPOSTA.

El fet és que Europa ha vist, clarament, que en una situació compromesa com aquesta hi pesen sovint massa elements interns i pors casolanes que la pròpia concepció de la Unió i els principis que van menar a la seva creació i que es vol afermar en una unió més política, social i convivencial que econòmica. En una Europa que trenca fronteres, els models socials han de ser semblants, o com a mínim no contraposats, per evitar discordances perilloses i fer front als reptes comuns amb criteris semblans. La moderació amb què la majoria de governs i dirigents europeus ha començat a plantejar la feina que els espera demostra una certa normalitat i un compromís de superar la situació. No es tracta tampoc de fer cap inevitable pas enrere. No és pas cap catàstrofe. Com tampoc no ho serà si arribat el cas no es ratificat el Tractat per una majoria necessària d'estats a la Unió. Si de veritat el que es vol defensar la normalitat democràtica, la construcció europea i l'enfortiment de la unió social i política, no s'ha d'espantar la gent amb falses situacions, però tampoc aixecar falses esperances. A més, tota aquesta gent sabrem decidir per nosaltres mateixos. Els electors són majors d'edat. Un principi fonamental de la democràica diu: "L'electorat sempre té raó". Abans de continuar, fóra bo que els dirigents europeus s'asseguin i reflexionin bé.

No us fa?