Una cançó d'en Lluís Llach. "El jorn dels miserables"

noreply@blogspirit.com () — Thu, 04 May 2006 07:40:00 +0200

El jorn dels miserables

Lluís Llach

Dins 'I si canto trist...', 1974

Que poques paraules tinc,
i les que us dic són tan gastades.
Caldrà buscar nous camins
on no calguin les paraules.

Que poca força que tinc;
tants de cops l'he malmenada.
La vull tota per demà,
quan la gesta portí l'alba.

Quanta ràbia que tinc,
potser cal ser gos des d'ara;
quanta ràbia que tinc
i no vull pas oblidar-la.

Que poca esperança tinc,
i potser caldrà deixar-la,
que no sigui que esperar
ens allunyi més dels actes.

Quanta misèria que tinc
sota els peus damunt l'espatlla,
i la vull guardar amb mi
fins al jorn dels miserables.

El día de los miserables

Qué pocas palabras tengo,
y las que os digo están tan gastadas...
Habrá que buscar nuevos caminos
donde no hagan falta palabras.

Qué poca fuerza tengo;
tantas veces la he malgastado.
La quiero toda para mañana
cuando la gesta traiga el alba.

Cuánta rabia tengo,
quizá haya que ser perro desde ahora;
cuánta rabia tengo
y no quiero olvidarla.

Qué poca esperanza tengo,
y es posible que deba abandonarla,
que no sea que esperar
nos aleje más de los actos.

Cuánta miseria tengo,
bajo los pies, sobre los hombros,
y la quiero guardar conmigo
hasta el dia de los miserables.

La pau que ens mereixem.

noreply@blogspirit.com () — Sat, 12 Mar 2005 23:30:00 +0100

Un escrit d'un regidor del PP, al Fòrum de El Periódico el dia 14 de maig de 2003.

"Cal lluitar contra la inseguretat i els perills de futures conteses devastadores. Les desavinences i desacords són a l'ordre del dia i per això és bo reflexionar del passat i aquest present tan incert, i bcar en el futur una escletxa d'esperança que, malgrat tot, ens ajudi a viure i aprenguem a conviure. Cal donar oportunitats a la pau, fer camí i desmuntar tots els paranys que arreu alguns col·loquen tan insensatament.
Tanmateix, el cert és que poc podem exigir als nostres representants si cadascú de nosaltres no ens preocupem de seguir els criteris que exigim: respecte a totes les idees, plantejament, actes dels adversaris, absolut respecte a les persones. Certament trobar l'entesa i la pau no és exclusiva responsabilitat d'uns pocs sinó que, com gairebé tot, la pressió des dels múltiples fòrums socials, polítics i cívics, l'assoliment de fites de justícia i de convivència, és el que realment contrueix el camí de la pau. Caminent-lo tots plegats, lliurement, cadascú a seu aire i amb el seu bagatge, però no fem carreres esbojarrades, no trepitgem els altres o fem obstacles.
La pau no pot ser monopoli de ningú, doncs els problemes que són tan importants que, fins i tot, poden posaren perill la pròpia societat, han de resoldre's per consens. Bo serà aconseguir acords a nivell europeu, potenciar els vincles transatlàntics, defensar-nos amb la llei amb la mà però amb cohesió, fermesa i convicció delerrorismo, airejar els interessos, els dobles jocs o el joc brut, vinguin d'on vinguin.
Pau i amor són paraules que s'han d'omplir, minut a minut, de contingut i només si ens corresponsabilitzem tots i cadascun de nosaltres, en la nostra petita parcel·la, aconseguirem aquest futur millor. Ara és demà, com diu el poeta. I no oblidem pas, com vaig dir el 1991 que val més 100 anys de negociacions que un segon de guerra."

Per en Manuel Parra, regidor del PP a Bellpuig (Urgell).

DE BAT A BAT - calaix_de_sastre

Una cançó d'en Lluís Llach. "El jorn dels miserables"

La pau que ens mereixem.