DE BAT A BAT - europa

Elecciones Europeas '08

noreply@blogspirit.com () — Mon, 05 Jan 2009 12:59:00 +0100

Resultados del Partido Popular en las anteriores cinco Elecciones Europeas

	1987 *	1989	1994	1999	2004
Cabeza de lista	Manuel Fraga	Marcelino Oreja	Abel Matutes	Loyola de Palacio	Jaime Mayor
Votos	4.747.283	3.395.015	7.453.900	8.410.993	6.315.294
%	24,65%	21,41%	40,12	39,74	41.3 %
Puesto	Segundo	Segundo	Primero	Primero	Segundo
Escaños	17	15	28	27	23

(*Como Alianza Popular)

Europa, casa comuna de tots.

noreply@blogspirit.com () — Wed, 08 Jun 2005 21:20:00 +0200

ENTRE TOTS HO HEM DE FER.

Després de la consulta francesa i holandesa, es poden fer tota mena de consideracions des d'aquesta banda dels Pirineus. Mentre que el partit socialista ja ha dit que la ratificació ha de seguir el seu curs i que no hi haurà cap influència negativa, altres formacions consideren que, malgrat l'evidència que ja deu estats ho han ratificat d'una manera o altra i que presumiblement molts dels que falten també ho faran afirmativament, no podem oblidar que la política francesa sempre ha tingut una clara incidència en la de casa nostra i a tota la Unió. És evident que els resultats negatius de la consulta gala no ajudarà pas massa a que hi hagi una ratificació més fàcil i unes resultats més positius. En certa manera és lògica la postura mantinguda pel Primer ministre britànic de no voler fer la consulta. Seria tota una temeritat plantejar-ho al tot o res i per descomptat que no seria ni just ni raonable que tot el pes caigués en consideraciones internes o concrecions de culpabilitat, entre altres coses perquè molts dels que legitimament aposten pel no a aquest Tractat són igual d'europeistes que els europeistes del sí.

ELS CIUTADANS ESTAN DECIDINT LLIUREMENT.

Amb la més absoluta normalitat, l'electoral francés ha donat un no al Tractat, per les raons que siguin. I Holanda dos dies després ho ha fet amb major rotunditat si cal. És exactament el mateix que podran fer els ciutadans de la resta d'estats on hi haurà consultes. És el que podria haver passat a Espanya, i que els electors en la seva llibertat i d'acord amb la situació plantejada van votar que sí, amb una molt fluixa participació i una certa mimètica amb allò que es plantejava. No cal dir els que els socialistes espanyols es van afanyar a dir aleshores el que sembla que no volen veure ara. Honestament, no sembla seriós. No tenir en compte les greus discrepàncies amb els seus socis governamentals en un tema tan cabdal. I més quan dins d'aquests socis hi ha veus que diuen barroerament que és a França i a Holanda on hi ha hagut més "llibertat, capacitat, cultura i ves per on més raó" per part de la ciutadania... Aquí hi ha primat uns altres factors negatius, segons aquests. Desmereixen, tant sí com no, l'actitud, la capacitat i la legitimitat d'aquells que vam votar afirmativament.

EUROPA SERÀ SOLIDÀRIA O NO SERÀ.

Cal fer, amb aquestes premises, algunes consideraciones. En primer lloc, podria ser perillós mantenir uns discursos com aquests per molt temps i no modificar-ne o arribar a algunes conclusions lògiques.En segon lloc, i tornem a França, la situació del país veí i la que viuen Alemanya i alguns altres estats membres de la Unió, no permet grans alegries. Una situació laboral complicada, una crisi financera preocupant, una ciutadania certament crítica i unes perspectives de creixement econòmic no massa bones són elements que també caldrà tenir en compte a l'hora de plantejar tots els nous reptes europeus i les difícils negociacions que hi ha en marxa. Si a això afegim l'imparable Unió o la consolidació del creixement d'aquest i la possible entrada d'alguns nous estats, tenim un veritable joc d'encaix, no apte per a pessimistes vitals o malalts de cor. Les dificultats per aprovar els pressupostos del 2007, l'acceptació o no de Turquia, les polítiques de cohesió i solidaritat o unificar criteris per tal de superar la situació en què es troba el Tractat són uns altres punts de xoc.

EL PARTIT POPULAR HA FET UNA PROPOSTA.

El fet és que Europa ha vist, clarament, que en una situació compromesa com aquesta hi pesen sovint massa elements interns i pors casolanes que la pròpia concepció de la Unió i els principis que van menar a la seva creació i que es vol afermar en una unió més política, social i convivencial que econòmica. En una Europa que trenca fronteres, els models socials han de ser semblants, o com a mínim no contraposats, per evitar discordances perilloses i fer front als reptes comuns amb criteris semblans. La moderació amb què la majoria de governs i dirigents europeus ha començat a plantejar la feina que els espera demostra una certa normalitat i un compromís de superar la situació. No es tracta tampoc de fer cap inevitable pas enrere. No és pas cap catàstrofe. Com tampoc no ho serà si arribat el cas no es ratificat el Tractat per una majoria necessària d'estats a la Unió. Si de veritat el que es vol defensar la normalitat democràtica, la construcció europea i l'enfortiment de la unió social i política, no s'ha d'espantar la gent amb falses situacions, però tampoc aixecar falses esperances. A més, tota aquesta gent sabrem decidir per nosaltres mateixos. Els electors són majors d'edat. Un principi fonamental de la democràica diu: "L'electorat sempre té raó". Abans de continuar, fóra bo que els dirigents europeus s'asseguin i reflexionin bé.

No us fa?

9 de maig. DIADA D'EUROPA

noreply@blogspirit.com () — Mon, 09 May 2005 09:00:00 +0200

El 1985 els caps d'estat i de govern europeus varen decidir a Milà commemorar el 9 de mig com a "Dia d'Europa", tot evocant aquell altre 9 de maig de 1950 en què, per iniciativa de Jean Monnet i Robert Schuman, es va realitzar la proposta d'integració europea. D'aleshores ençà, l'augment del nombre d'estats incorpotats al projecte europeu, l'establiment d'una moneda única i la creació d'una ciutadania europea han estat passos decisius vers una Europa cada vegada més unida.

Els objectius i les perspectives de la Unió.

En el decurs de la seva breu història, la Unió Europea s'ha desenvolupat extraordinàriament des del punt de vista geogràfic (actualment compta amb vint-i-cinc estats membres) i des del punt de vista polític i institucional. Els seus Tractats fundacionals de 1957 s'han revisat quatre cops: el 1987 (Acta Única), el 1992 (Tractat de la Unió Europea), el 1997 (Tractat d'Amsterdam) i el 2001 (Tractat de Niza) .

"... una Unió cada cop més estreta entre els pobles d'Europa, on les decisions siguin preses de la forma més propera possible als ciutadans", aquesta és la finalitat essencial de la Unió Europea, basada en la cerca d'un progrés econòmic i social equilibrat i durader, en l'afirmació de la identitat europea en el món i en la creació de la ciutadania europea per als nacionas dels seus països membres.

En els propers anys, els objectius principals de la Unió són:

- L'aprovació i ratificació per part de tots els estats membres del Tractat per una Constitució europea, que va ser signat a Roma.
- Consolidació de les institucions, de l'ampliació d'estats membres i de la ciutadania europea.

La identitat europea

Europa no és només una qüestió de reglaments tècnis, sinó que també comparteix bandera, himne, documents d'identificació, el Dia d'Europa -9 de maig-, l'esport, la cultura, etc. la qual cosa l'apropa als ciutadans, i va creant poc a poc l'anomenada "Europa dels ciutadans".

UN SÍ A EUROPA

noreply@blogspirit.com () — Fri, 14 Jan 2005 00:25:00 +0100

Aquests dos escrits els vaig inserir al fòrum d'Actualitat de el Racó català.

"Títol: Jo votaré afirmativament. 1

Data: 9 de gener de 2005 a les 14:41

Jo votaré afirmativament, tot i els inconvenients que hi ha.
Espanya ha perdut una mica en comparació al Tractat de Niça, però cal avançar i aquesta Constitució va en la bona direcció.

Tres coses fan que hi voti afirmativament:

1. No he trobat res tan greu al seu redactat com per fer-me canviar de parer. La veritat que n'he llegit gran part però sense parar-hi massa atenció. Temps tindré de llegir-la tota, article per article, i de llegir i escoltar tots els comentaris que se'n facin.

2. Ha estat una Constitució força de consens. La gran majoria de forces europees, de centre, dreta i esquerra li donen suport. I sempre és una garantia d'estabilitat i de progrés

3. Considero assenyades les opinions de gent com en Mayor Oreja, na Loyola dePalacio, en Piqué, en Rajoy, na Dolors Nadal, n'Aznar o d'altres. I tot m'indica que no van pas mal les seves aportacions en aquest tema i el seu vot favorable.

Hi ha moltes més raons, però he volgut destacar aquestes tres d'entrada.

Ben cordialment,"

"Títol: Si és per això que votaràs que no... 1

Data: 10 de gener de 2005 a les 0:11

Benvolgut Jordiescèptic,
No es mereixen. A servir... com diuen a pagès. Però ja seria ben poca cosa el teu vot pel simple fet del meu comentari.

Vols dir que no en fas un gra massa?
Gràcies per enlairarme d'aquesta manera immerescuda.

No només gent del PP hi estan a favor, n'hi ha del PSOE, d'IU, de CiU, de CC, d'IU, d'IC, del BNG, etc. etc. Potser el que digui el Sr. Mayor Oreja no et faci bon pes, a mi sí, com a molts i molts catalans, que a les últimes eleccions catalanes van fer possible que la seva candidatura fos segona a Catalunya.

Jo he dit que d'entrada segurament votaré que sí, sé d'alguns dèficits del text constitucional, també sé d'alguns problemes que no tenen resposta, i també considero que hauria d'haver estat un veritable procés constituent... Com vam tenir a Espanya, amb un gran consens inclòs. Però la situació, el temps, les dificultats en el cas europeu són més grans... I tu i tothom ho sap: molts estats, nous i vells; molts partits, euroescèptics alguns; moltes veus, molts interessos, molts entrebancs... I això sempre fa més difícil acontentar a tothom. El mateix fet que a Espanya es faci un referèndum per aprovar-lo no és general... Ja ho saps i segurment que en parlarem de tot això.

Mira et dono alguna raó més per vota a favor: s'avança en la unió, menys barreres al si de la unió i s'eixamplen nous horitzons amb l'empenta que es pot donar, per tenir mes força en l'àmbit internacional i apostar decididament per la pau, l'entesa i la solidaritat. Com el que s'ha fet amb Ucraïna.

I si vols una altra més afectiva: Miguel Rios i el barcelonista que tots coneixem...

Ben cordialment,"

Aquest escrit el vaig escriure al fòrum de El Periódico.

"Dimarts, 11 de gener de 2005

Yo votaré sí a esta Constitución europea.Independientemente de las lagunas o déficits que se vayan encontrando en el texto, el proceso que se ha llevado y la pérdida de peso de España en relación al Tratado de Niza. Hay razones de peso que creo que deben tenerse en cuenta para vota afirmativamente. Una que es un paso importante y que nuestro país será de los primeros a dar el primer paso, referente por tanto para los demás estados. Es una constitución de amplio consenso, la mayoría de los partidos europeos apuestan por él, con legítimas excepciones, en nuestro caso IU, ERC, ... aunque es bien sabido que tanto en uno como en otro hay mucha gente que apostaba por el sí. En ICV en la votación que s hizo creo recordar que casi un 40% apostaban por el sí. Creo que se debería haber ido a un verdadero proceso constituyente, aunque reconozco que conjuntar voluntades, intereses, situaciones, etc. de 20 estados tan heterogéneos y plurales en sí resulta tarea difícil. Otro aspecto a tener en cuenta es que le da una mayor cohesión y una mayor capacidad y unos nuevos mecanismos para afrontar retos importantes, como leemos en el texto. Bueno como continuaremos hablando del tema lo dejo aquí. Un saludo."