martes, 12 septiembre 2006

Som-hi que a l'escola falta gent!

Un nou curs escolar acaba de començar

 

Quan tot just s’inicia el curs 2006-2007 cal recordar la important tasca que tots els sectors implicats tenim en la sempre difícil però necessària educació dels nostres joves. Pares i mares, administracions públiques, professorat i tots aquells que fan que els nostres centres rutllin mereixen tot el nostre suport, col·laboració i agraïment per tot el bo que fan.

Més enllà del números i les estadístiques, l’augment de professorat, la sisena hora a la majoria de centres de primària, tot el garbuix de lletres, instàncies, circulars i notes ens trobem amb el dia a dia que haurem de caminar tots plegats, amb harmonia i amb ganes per tal que arribem a bon port.

 

Que el llegir no ens faci perdre l'escriure...

 

El dret a l’educació que la nostra Constitució empara pren en un dia com aquest la seva importància cabdal. Tota una satisfacció veure com les coses funcionen, l’engranatge és apunt i els petits o grans entrebancs es van superant. Evidentment no podem oblidar que el més cuit és a l’aigüera i que hi ha coses que cal millorar, però és tot una garantia d’èxit el clima distès i amable, engrescador i dinàmic, plural i dialogant que ha d’imperar als nostres centres educatius entre tots, pares, alumnat i professorat i per a tot.

Benvingudes són totes les noves millores, ampliacions d’horaris i plantilles, alumnat d’arreu del món i les col·laboracions de les associacions de pares i mares, de les administracions públiques i de la societat en general. El repte que tenim a les nostres mans és al nostre abast, avui primer dia de classe en molts centres educatius molt més encara, fem possible que el compromís, la il·lusió i la tasca que avui continuem tingui els fruits desitjats. L’avenç i la millor de l’educació del nostre alumnat, dels vostres fills, de les nostres noves generacions.

 

Continuem mans a la feina i per molts anys!

lunes, 11 septiembre 2006

DIADA DE CATALUNYA. ONZE DE SETEMBRE.

medium_senyera.10.jpgMés enllà del record i l’esperança. Tot un món per viure en pau i llibertat

 

Una nova Diada per celebrar-la amb civisme, satisfacció i en plena democràcia. Per a passejar pels nostres carrers i places, guarnir els balcons i finestres amb senyeres, participar en qualsevol de la munió d’actes que s’hi ha preparat, viure en joia i democràcia aquesta festa cívica i cabdal o endinsar-nos molt més en la bona convivència, el bon coneixement i el positiu veïnatge.

Última diada que presidirà el president Maragall, que fa ben pocs dies convocava noves eleccions per a escollir el nou parlament de Catalunya. Per això, per sobre de diferències, petiteses o picabaralles, cal agrair-li la seva tasca i el seu compromís per una Catalunya sempre millor. D’aquí uns anys segurament molts ens oblidarem de molts dels temes que són avui portada als mitjans de comunicació, petita o gran preocupació del ciutadà o grans o petits desencerts i encerts dels nostres polítics i governants. El que no passarà, no ha de passar, és el compromís de tots per continuar endavant, millorant en tots els camps i fent país. Un país plural, obert i que sempre ha volgut anar més enllà.

Els qui sempre hem considerat del tot imprescindible la recuperació de la nostra autonomia, la millora de l’autogovern o l’enfortiment dels llaços de germanor, solidaritat i entesa entre tots els pobles d’Espanya, podem refermar avui el nostre compromís en defensa d’una Catalunya de tots, més justa, amb més cohesió social, més acollidora i sempre a l’avantguarda de les idees, la creació artística i els anhels de pau i llibertat.

Catalunya, terra de profundes arrels i que ha donat tants i tan bons fruits no ha deixat de ser un país que ha sabut fer front a grans entrebancs i terribles ensulsiades. El repte d’avançar en aquesta línia de progrés i llibertat no ens ha de fer oblidar que la nostra principal riquesa és la nostra gent, el seu coratge i el seu seny. Gent del pla i de la serra, del nord i del sud i de mar enllà, que ens estimem Catalunya, tot i que tinguem punts de vista, idees, orígens o veus i accents ben diferents.

 

VISCA CATALUNYA I VISCA ELS CATALANS!

domingo, 10 septiembre 2006

Todos íbamos en los trenes de Madrid.

¡Queremos Saber la Verdad! ¿Recuerdas? "Todos íbamos en esos trenes".

 

11 M entiras que nos contaron del atentado… Mañana tendrá lugar, como cada 11 de mes una concentración en la Plaça de Sant Jaume de Barcelona. Os invito a todos aquellos/as que estéis deseosos de buscar la verdad y exigirla que asistáis a ella, o a la próxima cita.

 

11 M entiras que nos contaron del atentado.

 

1. Nos dijeron que los terroristas eran islamistas fanáticos pertenecientes a Al Qaeda, pero los procesados son en su mayoría delincuentes comunes y casi todos ellos confidentes o controlados por las fuerzas de seguridad.

 

2. Nos dijeron que los terroristas se dejaron en la famosa furgoneta Renault Kangoo de Alcalá una bolsa con explosivo, pero los perros que la inspeccionaron no encontraron nada anormal.

 

3. Nos dijeron que en la furgoneta acabaron apareciendo numerosos objetos que probaban la implicación de los terroristas en la masacre, pero cuando los primeros policías inspeccionaron el vehículo en Alcalá no vieron ninguno de estos objetos.

 

4. Nos dijeron que la bomba de Vallecas no estalló y fue encontrada casi 20 horas más tarde en una comisaría de policía, pero hay muchos indicios que apuntan a que, en realidad, esa bomba nunca estuvo en los trenes.

 

5. Nos dijeron que el fallo de a bomba se debió a un error de los terroristas, pero los indicios apuntan a que el artefacto fue diseñado de forma deliberada para que no estallase y pudiera servir de prueba incriminatoria.

 

6. Nos dijeron que los terroristas dejaron el día del atentado un vehículo Skoda Fabia en Alcalá, que se encontró tres meses después, pero hay evidencias que demuestran que el coche no se encontraba el día del atentado en el lugar donde más tarde sería hallado.

 

7. Nos dijeron que los terroristas utilizaron el Skoda Fabia para realizar los atentados, pero no hay ninguna prueba que apunte a que los terroristas estuvieron alguna vez dentro de ese coche salvo la ropa y efectos que se encontraron en su interior de forma harto sospechosa.

 

8. Nos dijeron que un grupo de islamistas puso las mochilas bomba en los trenes, pero, al contrario que en Nueva York o Londres, las cámaras no lograron grabar la imagen de ninguno de ellos.

 

9. Nos dijeron que en Leganés se produjo un largo tiroteo entre los terroristas y la policía, pero, tras la explosión, tan sólo se encontraron cinco cartuchos y ningún agujero de bala en las inmediaciones.

 

10. Nos dijeron que los terroristas de Leganés provocaron la explosión para suicidarse matando a todo el que se pusiera por delante, pero estos "islamistas" tuvieron la delicadeza de esperar a que todos los vecinos saliesen antes de hacer estallar el edificio.

 

11. Nos dijeron que el caso estaba claro y resuelto, pero cada día se publican más informaciones que cuestionan la veracidad de la versión oficial.