DE BAT A BAT

Habrá un día en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga libertad.

Hermano aquí mi mano
será tuya mi frente
y tu gesto de siempre
caerá sin levantar,
huracanes de miedo
ante la libertad.

Haremos el camino
en un mismo trazado
uniendo nuestros hombros
para así levantar
a aquellos que cayeron
gritando libertad.

Habrá un día en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga libertad.

Sonarán las campanas
desde los campanarios
y los campos desiertos
volverán a granar
unas espigas altas
dispuestas para el pan.

Para un pan que en los siglos
nunca fue repartido
entre todos aquellos
que hicieron lo posible
por empujar la historia
hacia la libertad.

Habrá un día en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga libertad.

También será posible
que esa hermosa mañana
ni tú, ni yo, ni el otro
la lleguemos a ver
pero habrá que forzarla
para que pueda ser.

Que sea como un viento
que arranque los matojos
surgiendo la verdad
y limpie los caminos
de siglos de destrozos
contra la libertad.

Habrá un día en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga libertad. (bis)

José Antonio Labordeta

Quan som a punt d'iniciar un nou any, precedit per un temps poc afortunat com ha estat l'any 2004, inevitablement ens envaeix una sensació d'incertesa i de dubte, i ens inquieten les sorpreses que en pugui donar l'any que ben aviat ha de començar.

Pitjor encara si ens atenem als fets poc optimistes que han sacsejant aquests últims mesos i si fem cas dels experts econòmics, quan vaticinen que el 2005 serà un any dur. Sense fer esment amb dades, xifres i percentatges a l'estabilitat econòmica, als índex de creixement, a la lluita contra la pobresa, la fam i la corrupció, etc.

No sóc cap expert ni literat, però convindreu amb mi que la situació política a nivell espanyol és un veritable trencaclosques, de tal manera que si continue com l'any que ben aviat finirà -a punta de discursos maximalistes, ineficaços en el camp de l'aplicació i la pràctica- ben seguir que repetirem un altre any d'atzucacs i ensurts. Serà aquest nou any un moment clau per al futur de l'estat de les autonomies i on els nostres governants demostraran la seva capacitat i tarannà.

És ben cert que la situació plantejada amb la votació del "Pla Ibarretxe" exigeix no només honestedat i realisme sinó també fermesa i decisió. Ens trobem davant d'un fet sense precedents que posa en perill tot el bo que hem aconseguit i que planteja greus dificultats i entrebancs. Esperem que el parlament i el govern espanyol donin la resposta més encertada a aquesta escomesa nacionalista.
El, referèndum de la Constitució europea també és un tema cabdal que no està del tot clar, serem els primers a Europa i molt em temo que no ens dediquem prou al que veritablement importa: parlar dels reptes europeus, debatre el que diu la Constitució i aprofundir en majors nivells d'educació, llibertat i progrés. Esperem que la gent doni la resposta més encertada a aquest gran repte de futur.
El 2005 té a nivell mundial reptes importants que caldrà superar. S'hauran d'incrementar i mantenir les accions solidàries amb els pobles que han patit aquesta gran catàstrofe natural, bona idea la que ha anunciat el govern alemany de que cada país o grups de països es responsabilitzin de la reconstrucció i de donar esperances i futur a un determinat estat de la zona. Haurem de superar les eleccions a l'Iraq, avançar en la pacificació en altres zones del Món i l'ONU hauria de superar aquests conflictes i complexes que arrossega.

Fem vots i confianá perquè el president Maragall i el president Zapatero, el conjunt de la classe política, la societat en pes encerti en les seves decisions i accions, i que es faci complir la llei i l'estat democràtic de dret, doncs el respecte a aquests principis és la base del respete entre tots els pobles i la gent. En cas contrari, no hi ha raó per augurar un nou any de creixement i de pau social. I el que és pitjor por ser un any perdut i malmès per polèmiques estèrils i esforços inutils que no menen enlloc.

Jo sóc optimista, malgrat tot, el poble català i el conjunt del poble espanyol ha donat proves fefaents de la seva capacitat de superació de greus problemes. Demostrarem una vegada més que sabem créixer en l'adversitat i farem front a tots aquests reptes i situacions compromeses amb un esperit constructiu i solidari.

Per Catalunya i per Espanya!

A tothom Feliç 2005

M'agrada , quan s'acosta el final de l'any, fer un balanç de tot allò que s'ha fet per saber com ha anat l'any que dins de poques hores finirà, quines coses s'han fet bé, quines malament i quines s'han deixat de fer, si hi hem guanyat o si s'ha avançat o no prou.
Com que no tinc ànima de comptable i mai no he registrat enlloc els meus "ingressos" i les meves "despeses", i poc m'ha importat el saldo, la diferència ente el "deu i l'haver" sempre m'ha semblat innecessària. A mí el que m'ocupa i em preocupa és el balanç general, com ha anat la meva família, la meva ciutat on visc i treballo, Catalunya, Espanya, Europa i tot el Món.
Acabem un any que ha estat ple de moments tensos, de situacions difícils, de les quals ens hem sortit tan bé com hem pogut. Fa dos anys ens va sacsejar a tots l'11 de setembre, l'11 de març ens va glaçar el cor la massacre de Madrid. I aquell vespre a Madrid no plovia era el cel que estava plorant. Quina imatge més dolça i a la vegada més certa. Tota Espanya va fer costat les victimes, el poble de Madrid, colpejat un i altre cop per terrorisme, va saber respondre a la bàrbàrie amb fermesa, amb decisió i amb un lliurament total.
Les eleccions van suposar una nova majoria, encapçalada per u PSOE que aconseguia la mínima diferència de vots i d'escons amb el principal partit de l'oposició, el PP. Cal recordar que no s'havia produït fins aleshores un resultat tan ajustat, que es tornà a repetir a les eleccions europees, amb una diferència encara molt més mínima. Un eurodiputat només, i a Catalunya el Partit Popular fou la segona força més votada per primera vegada per davant de CiU. Així tenim un govern president pel president Zapatero, que presumeix de "talante" però que dia a dia en dona mostrés de tot el contrari. Han estat continuats els globus sonda, les rectificacions, les explicacions inoportunes i la manca d'informació o d'objectivitat. Crec que, poc a poc, però amb tota la intenció del món, van per un camí preocupant i conegut: els fantasmes del felipisme caspós són sovint ben presents...
Durant aquest any el govern tripartit català ha anat fent camí, cal dir lentament, amb poca empenta i mirant massa enrera... com el corredor que insegur de les seves possibilitats i temorós de la capacitat dels altres es dediqués molt més a girar cua i a fer la traveta o el mal joc als seus adversaris i no es dediqués a córrer més i millor. No ha estat un camí fàcil ja que sovint hi ha hagut tensions internes, polèmiques entre ells, cessaments i dimissions. Crec sincerament que el nostre govern necessita millorar moltíssim i que s'ha dedicat massa a la propaganda i al garbuix.
Europa ha anat avançant, amb tot de problemes com a Catalunya i com a Espanya. Amb un nou president de la Comissió, el portugués Barroso amic i de la mateixa corda ideològica que el líder popular Mariano Rajoy. S'han anat perfilant els reptes de futur de la Unió, amb la Constitució que ben aviat entrarà en vigor, les noves polítiques europees i un increment del paper europeu en la pau i cooperació internacional, que va quedar palès en el conflicte a Ucraïna. No hauria de suposa aquest major pes europeu una rivalitat amb els Estats Units, ans al contrari. Haurien de conjuntar-se forces per avançar en els principis i valors de les democràcies consolidades.
El Món, que continua mal dividit i amb unes zones que pateixen guerra, fam i misèria ha tingut aquests 2004 força entrebancs. L'ONU ha vist decréixer la seva autoritat, les seves resolucions són força ignorades i conflictes que s'arrosseguen de fa anys continuen sense que es vegi una porta a l'esperança. Palestina, Karfur, Haiti, Iraq... I l'any que no va començar amb bon peu ens acaba amb una catàstrofe terrible, els que ha succeit a la zona de l'Índic és el major desastre que es recordi. Les dimensions i els efectes han estat immensos i terribles. Mal acabament d'un any difícil a nivell mundial. Esperem que el crit de solidaritat i la força que mou a tanta i tanta gent a aportar el seu gra de sorra per fer costat a les víctimes sigui la porta d'entrada del nou any que tot just d'aquí quatre hores s'iniciarà a Espanya.
Si he d'escollir d'entre tot el que ens ha donat aquest 2004 em quedaria amb la solidaritat de la gent, que en moments difícils no es planteja si pot o no pot, si convé o no, simplement s'hi aboca i té unes actituds i unes actuacions positives i tendres. Que el llegir no ens faci perdre l'escriure, he dit en aquest fòrum més d'una vegada. No hi ha major prova d'estimació i d'humanitat com les que van viure aquell matí a Madrid, quan taxistes, professionals, gent anònima no vam encomanar-se a res ni a ningú i van arremanegar-se per fer costat a les víctimes o quan hem vist després de la terrible catàstrofe a l'Àsia com una família de jueus era ajudada per un matrimoni palestí, donant mostre que l'amor i la solidaritat venç prejudicis, recels i odis seculars.

Adéu 2004!

Als amics i als parents, als companys i a les companyes, als aguts i als greus, als oberts i als tancats, als actius i als passius, als progressistes i als conservadors, als peluts i als pelats, als pallussets i als llestets, als europeistes i als atlantistes, als Pavorottitstes i als Carreristes, als independentistes i als autonomistes, als laterals i als transversals, als destres i als esquerrans, als de la torta o als de la dreta, als educats i als barroers, als saberuts i als ignorants, als espanyols i als catalans, als muntanyencs i als mariners, als d'aquí i als d'allà, als de Jesús i als d'Al·là, als creients i als ateus, a les víctimes i als galifardeus, als que es manifesten i als que no es manifesten, a tots sense que me'n deixi a cap us desitjo un nou any 2005 ple de pau, estima i solidaritat.

Sempre plou sobre mullat, ostres. Hi ha països que se'n surten d'una i els ve una altra. Una gran pena per ells. Hem de fer tot el possible per ajudar aquella gent. Ha estat la pitjor catàstrofe natural dels últims anys i la devastació por encara tenir pitjors conseqüències si no s'actua amb rapidesa i decisió. La comunitat internacional ha de reaccionar amb força i generosament. Ben positiu el suport que han dit que donarien tant el govern de la Generalitat com el govern d'Espanya. Però cal molt més: tots els governs, associacions, grups, mitjans de comunicació, sindicats, ...

CAL FER UNA CRIDA GENERAL!

Ahir en el fòrum de El Periódico una persona em va puntualitzar que no és que plogui sore mullat, sinó que està mullat perquè plou, afegint-hi a més que "no és només que la desgràcia s'encebi amb els més dèbils, sinó que són més "dèbils" per tota una còrrua de factors i entre ells hi ha aquests tipus de fenònems atmosfèrics, geològics". Ben mirat hi ha raó en aquestes paraules. Tot plegat, malauradament, és un veritable cercle viciós. Hi ha hagut e aquests països infinitat de catàstrofes naturals.

Entre els factors que empobreixen i debiliten hauríem d'adreçar també la mirada cap a nosaltres: no podem oblidar que han estat molts d'ells colònies de metropolis que els han expoliat tant com han volgut i que, en molts casos, continuen essent sobreexplotats, el tracte injust del comerç internacional, el neoliberalisme a ultrança, els sàtrapes, les dictadures o les oligarquies locals... que han estat o estan essent recolzats per governs, empreses o grups "civilitzats"... I tot això i molt més fa que no tinguin els suficients mecanismes, infraestructures, serveis per tal de protegir-se adequadament de totes aquestes terribles catàstrofes naturals, alertar amb temps la població o prevenir els danys i fer front a les terribles conseqüències. Els efectes perversos són moltíssim més greus i la tragèdia esdevé major.

SOLIDARITAT SENSE TRIGANÇA!

Una plana especial de solidaritat des de Vilaweb:

SOLIDARITAT AMS ELS PAïSOS AFECTATS

Dimarts, 28 de desembre de 2004